El cràter Elorza és un cràter complex d’uns 40 quilòmetres de diàmetre a uns 300 quilòmetres al nord de de Coprates Chasma. Al centre de la imatge hi veiem la vessant sud-oest de la seva elevació central, que destaca per la gran quantitat de roca subjacent exposada i per colades coherents de roques foses per l’impacte.

El tret característic d’aquesta elevació central és la varietat de tipologies de les roques subjacents que hi ha a la superfície. A la imatge s’aprecia el plec d’una gran quantitat de roques subjacents esmicolades a prop de materials foscos de la colada, que interpretem com a colades de roques foses per l’impacte.

Amb la màxima resolució és possible distingir la relació estratigràfica entre aquestes dues unitats; fa la sensació que les roques foses estiguin erosionant el pendent i exposin el llit de roques que hi ha a sota. Quan s’examina una imatge del Compact Reconnaissance Imaging Spectrometer for Mars (Espectròmetre d’Imatge de Reconeixement Compacte per a Mart, CRISM en les seves sigles en anglès, un altre instrument a bord del MRO) s’observa una signatura espectral molt similar al de la roca subjacent exposada. Un fet que és consistent amb sílice opalina.

Al nord-oest d’aquest tret hi trobem un llit de roques nítidament estratificat, una característica habitual als plecs de fons dels cràters a prop de Valles Marineris. Entendre on es va originar cada una de les roques subjacents, i com van ser després exposades durant l’impacte, és un problema força complex que exigeix treballar amb varis conjunts de dades teledetectades de Mart.

Traducció: Joaquim Bosch